Arxiu de l'autor: sugus

  Hauria d'escriure, penso, i em poso a buscar algun tema que em faci treballar les neurones, o que m'inspiri, o que m'atabali, o que m'indigni… [@more@]   De temes n'hi ha per donar i vendre, i més treballant en … Continua llegint →

  La Telebrossa no desapareixerà fins que tota la púrria de "col.laboradors" brossa no desapareguin.   [@more@]   Ens queixem que a la TV no hi fan res de bo… ens queixem que gairebé tot és telebrossa… com volem que … Continua llegint →

  ¡Aixó sí que és ES COLMO! N'estic farta del PP, l'Acebes, el Rajoy, el Zaplana, i les Noves Generacions dels pebrots! No tinc cap dubte que la manifestació convocada per aquests desgraciats dissabte vinent serà multitudinària, però de tota … Continua llegint →

  Algunes recomanacions cinematogràfiques… [@more@]   PEQUEÑA MISS SUNSHINE: una road-movie sense pretensions ni molt de pressupost que aconsegueix mantenir-te un somriure àcid als llavis durant l'hora i poc que dura. Una família que integra un pare fracassat, obsessionat amb el … Continua llegint →

  Per a que endevineu què és què. [@more@]   1.- Em menjo les ungles. 2.- Sempre dormo amb pijama, faci fred o calor. 3.- Escric un llibre d'aventures fantàstiques. 4.- No m'agraden les mandonguilles. 5.- Som 11 cosins. 6.- Sóc … Continua llegint →

UN GARRÍ MATA A MOSSEGADES EL SEU AMO [@more@]   Un porc amb insitints psicòpates? No! Un porc fart que no el deixin tenir sexe… Resulta que el garrí en qüestió va veure una truja veïna seva i se li … Continua llegint →

  Acabo de tenir un brownie a la feina… i, el pitjor, és que no ha estat una badada meva. No ha estat com quan, un dia de molt d'estress, vaig enviar un missatger a Olot en comptes d'enviar-lo a Figueres. … Continua llegint →

  Coses que he constatat aquests últims dies… [@more@]   1: Sóc rara. Però rara, rara. Ahir vaig constatar que sóc incapaç de menjar-me un entrepà de pà de motlle com les persones normals. Podem dir que tinc una manera … Continua llegint →

  Uuuuuuuui! Què n'és de complicat això! [@more@]   CONFESSIÓ Nº1: quan ningú em veu parlo sola. Però no sola amb mi mateixa, que també (però llavors no cal que no em vegi ningú); no. Tinc una vida paral.lela virtual, amb … Continua llegint →

  El "Solomillo Wellington" és, d'entre tots els plats típics de sopars més o menys elaborats, el que més triomfa… tot i que la fondue de carn o la mousse de lluç amb salsa de cava li van al darrera … Continua llegint →