Hauria d'escriure, penso, i em poso a buscar algun tema que em faci treballar les neurones, o que m'inspiri, o que m'atabali, o que m'indigni…

[@more@]

De temes n'hi ha per donar i vendre, i més treballant en informatius que, vulguis o no, t'assabentes més o menys de tot el que passa arreu. Avui mateix podria escriure un post furiós sobre Intervida (que ha estat desviant fons d'apadrinaments a empreses de construcció), o sobre la tristor que ens embarga aquests dies grisos de pluja…

Però la meva musa ha desaparegut; probablement s'està prenent unes vacances merescudes perquè els últims mesos l'he apretada bastant… el fet és que m'he quedat sense inspiració.

Em poso davant l'ordinador i intento escriure part del llibre fantàstic, però la pàgina segueix en blanc… ni tan sols sóc capaç d'inflar l'apartat "d'idees"… i si el llibre, que és el meu millor projecte, s'està quedant relegat, podeu comptar com està el bloc… Sota mínims.

Deu ser apatia literària primaveral.

Però TORNARÉ. De fet, avui mateix m'he proposat posar-me amb el llibre quan arribi a casa. Encara que només sigui per a rellegir-me tot el que porto escrit; aviam si així la meva ment torna a obrir-se i imagina noves trames i conflictes per al món i personatges de Latzäbah.

Tweet

La Telebrossa no desapareixerà fins que tota la púrria de "col.laboradors" brossa no desapareguin.

[@more@]

Ens queixem que a la TV no hi fan res de bo… ens queixem que gairebé tot és telebrossa… com volem que no ho sigui?

La major part de presentadors i col.laborados d'aquests programes de merda són gent sense estudis, incapaços de raonar amb un mínim d'intel.ligència i que ni coneixen, ni els interessa, i molt menys dominen el món periodístic professional.

No veig cap d'aquests programes: els trobo insulsos i m'entra "sarpullido" cada cop que pretenen tractar un tema d'actualitat a crits, perquè és l'única manera que coneixen d'intercanviar "opinions", si és que se'ls pot dir d'aquesta manera. Realment creuen que l'intercanvi de crits i insults, d'atacs i ressentiments públics, és periodisme; realment creuen que tot el seu espectacle demencial dóna catché a la cadena… Parlo de gent com la ex del torero aquell que deia "im…pesionante"… qui és aquesta dona histriònica? Què ha estudiat? Què ha fet que pugui avalar la seva opinió com a col.laboradora d'un programa? I com ella, tants d'altres…

 Fins que els treballadors-brossa que es fan passar per periodistes i per gent intel.ligent (tot i que canta a la milla que no tenen dos dits de front) no desapareguin del món televisiu… seguirem tenint telebrossa. I jo seguiré sense veure gairebé la TV…

Tweet

¡Aixó sí que és ES COLMO! N'estic farta del PP, l'Acebes, el Rajoy, el Zaplana, i les Noves Generacions dels pebrots! No tinc cap dubte que la manifestació convocada per aquests desgraciats dissabte vinent serà multitudinària, però de tota la gent que hi assistirà, la majoria ho faran enganyats. Enganyats per una colla de mocosos infantils que tenen una pataleta que ja fa tres anys que dura i que les persones que tenen dos dits de front veuen com el més gran dels ridículs.

[@more@]

Des que van perdre les eleccions, el PP s'ha dedicat a fer una oposició corrossiva i plena d'agressivitat i ressentiment. No tan sols no es van retractar dels errors comesos (com enganyar la població quan els atemptats de l'11-M), sinó que han seguit insistint en aquesta política manipuladora i irresponsable.

1: enganyen la població dient que els autors de l'11-M van ser membres d'ETA, i segueixen mantenint-ho quan ha quedat demostrat que no va ser així; intentant crear polèmiques absurdes que no duen enlloc i l'únic que fan es confondre la població, com la de l'àcid bòric.

2: s'oposen al matrimoni entre homosexuals dient que és una forma de trencar LA FAMÍLIA, sense voler reconèixer el que per tots és evident: que la nostra realitat inclou molts i diferents models familiars bastant allunyats del que es considera el model tradicional.

3: s'oposen a l'ESTATUT de Catalunya perquè diuen que trenca la unitat d'Espanya; però després recolzen l'andalús, que n'és una còpia exacta.

4: Acusen el govern de pactar amb els terroristes i s'erigeixen com a herlads de la pau: heralds de la pau? Els collons! El cas De Juana Chaos serveix per demostrar, un cop més, que no són més que una colla de mocosos enrabiats que agafen pataletes polítiques per desgastar la població i el govern. Sí, el govern està pactant amb ETA i acostant presos. EVIDENTMENT. És l'únic camí per a que realment acabi el terrorisme. I ells ja ho havien fet abans. Tenen els collons de dir als seus votants (que deuen ser estúpids, perquè realment no entenc com una persona amb dos dits de front, tingui les idees polítiques que tingui, pot seguir donant-los suport després del ridícul que estan fent) que la vaga de fam de De Juana era falsa, i que el govern l'ha deixat en llibertat sense complir condemna pels assassinats que va cometre. PER FAVORT!! Van ser ells, els del PP, qui li van rebaixar la pena pels assassinats, el govern l'ha excarcelat quan complia condemna per amenaces. Però, és clar, tots els manifestants del dissabte d'això no en tenen ni idea, ni en volen tenir.

No puc més amb aquesta oposició de merda que estan fent, plena d'enganys, d'infantilisme i de manipulació. Són una colla de retrògrads que no saben perdre ni comportar-se com a polítics civilitzats i intel.ligents, que s'aprofiten del dolor de les víctimes i el politzen en favor seu, igual que amb els símbols pacífics i les putes manifestacions. Aviam qui té ganes ara de sortir al carrer a reinvindicar res, després que aquests desgraciats d'hagin fet les manifestacions seves. I no t'ho perdis! A principis de la legislatrura i quan el PSOE estava a l'oposició tenien els pebrots de cridar "Zapatero pancartero". És vergonyós.

L'última de l'Acebes és agafar i fletar dos autobusos plens de pipiolos peperos per a que convencin la gent de sortir al carrer dissabte i donar-los arguments. I aquesta és la diferència entre la gent del PP i la resta: nosaltres sortim al carrer per pròpia voluntat per reivindicar unes idees que tenim molt clares; ells necessiten que els convenicn i els expliquin els arguments. A favor de la paz… quins collons! Què cony se suposa que estem intentant? Són uns desgraciats!

Tweet

Algunes recomanacions cinematogràfiques…

[@more@]

PEQUEÑA MISS SUNSHINE: una road-movie sense pretensions ni molt de pressupost que aconsegueix mantenir-te un somriure àcid als llavis durant l'hora i poc que dura. Una família que integra un pare fracassat, obsessionat amb el triomf, una mare que fa el que pot per mantenir la família unida, un adolescent existencialista que fa vot de silenci per reclamar els seus desitjos, un avi enganxat a l'heroïna que li fa de coreògraf a la filla petita (el personatge més "normal", que amb prou feines entens com pot tenir el caràcter que té amb la família que li ha tocat), i un tiet que acaba de sortir d'un intent de suïcidi i encara arrossega una depressió de cavall. Un guií impecable. Bona; val la pena veure-la.

LA GUERRA DE LOS MUNDOS: probablement, una de les pitjors pel.lícules dels últims temps. El guió no s'aguanta ni amb pinces, i l'evolució dels personatges és pèssima. Amants dels efectes especials, potser se la puguin mirar sense que els entri vomitera; per la resta, ni ho intenteu. Treus més profit tira't al sofà veient una TV local que no mirant aquest pet cinematogràfic. Dolentíssima de collons: empasseu-vos abans una tv-movie d'Antena 3 per passar la tarda del diumenge.

EL LABERINTO DEL FAUNO: és una pel.lícula mona, mona. Tot i que toca el tema de la repressió franquista mig d'esquitllada, transmet molt bé l'evasió de la realitat per mitjà de la imaginació i la fantasia, la innocència d'una nena que lliuta per rebelar-se contra la dura situació que li toca viure. Una Peter Pan que no vol deixar morir el seu esperit amant dels contes, ni convertir-se en una adulta represaliada per la tirania ideològica que la societat del moment li imposa. Un guió impecable. Bona; també val la pena veure-la.

Seguiré informant…

Tweet

Per a que endevineu què és què.

[@more@]

1.- Em menjo les ungles.

2.- Sempre dormo amb pijama, faci fred o calor.

3.- Escric un llibre d'aventures fantàstiques.

4.- No m'agraden les mandonguilles.

5.- Som 11 cosins.

6.- Sóc un as en geografia.

7.- M'han tret sis queixals.

8.- Se'm donen bé les noves tecnologies.

9.- M'agrada jugar a pòcker, i se'm dóna bé.

10.- En un test de freakysme vaig treure un 67% de puntuació.

Tweet

UN GARRÍ MATA A MOSSEGADES EL SEU AMO

[@more@]

Un porc amb insitints psicòpates? No! Un porc fart que no el deixin tenir sexe…

Resulta que el garrí en qüestió va veure una truja veïna seva i se li va despertar l'instint animal: li va pujar la calentura. Va pensar: Osti tu! Mira quina truja més formosa! M'acostaré a veure si li puc tirar la canya i amb una mica de sort mullem aquesta nit.

Hem de tenir en compte que el pobre porc estava calent, molt calent. Ves a saber: potser a la cort de garrins on viu no hi ha trujes de bon veure, o poster totes les guarrilles del corral són família seva i clar… el porc pot estar calent, però no s'abandonarà a l'incest, que està molt mal vist al món porcí… Així doncs, el nostre porc, "ni curt ni peresòs" agafa i se'n va a tirar-li la canya. La truja, que és una mica fresca (i, oju! que no tinc res contra les trujes fresques, eh? Em sembla molt bé que siguin tant fresques com vulguin! Només era a tall de constatació), no es fa insistir perquè, mira quina sort, també té ganes de sexe. Així que els animalets "retozan" una estona…

Els porcs tenen mala llet (de fet, no tenen llet; deixem-ho amb que tenen mala pata), i l'amo de la truja els enganxa en ple acte fornicatiu, i s'emprenya. I li diu a l'amo del garrí que no vol tornar a veure l'animal en qüestió prop de la seva truja. Total, que l'amo del porc li prohibeix tornar-se a tirar a la truja. Però de tots és sabut que quan hom prova les mels de l'amor ja mai més pots tornar a estar sense tastar-les, així que, al cap d'uns dies, al porc li fan mal els collons de tant calent com està i, sense poder evitar-ho, s'escapa d'amagat a pegar un bon polvo…

Els dos animals, per fi, es troben i "aquí te pillo, aquí te mato", es posen a cardar sense mesura. Estan condemnats. L'amo del porc, que sent els gemecs des de la masia, baixa amb un garrot i li produeix al pobre animal un coitus interruptus de collons… ¡Pendejo! ¡Te dije que no te asercaras a esta serda! I se l'endú cap al corral sense que el pobre porc hagi pogut satisfer els seus desitjos carnals.

Aquí ve quan al garrí se li posa cara de psicòpata.

 Amb premeditació i alevosia, el porc va repetint-se tota la nit: Te vas a enterar, amo cabrón, te vas a enterar. I així ho fa: es passa tota la nit maquinant què pot fer per fer-li pagar a l'amo la seva dura intromissió, per fer-li pagar que no el deixi cardar amb la truja de la veïna, per fer-li pagar el mal de collons que està patint.

L'amo, que es creu que els porcs són éssers irracionals i no se senten agraviats, es presenta al matí següent a la cort, sense cap mena de por, a donar-li de menjar al garrí. I aquest veu llavors la seva oportunitat: ¡maldito amo cabrón! Mossegada, mossegada. ¡Te vas a enterar, wey! Mossegada, mossegada. ¡Muere maldito cabrón corta polvos! Mossegada, mossegada.

L'amo mort, i el garrí…bé, com que als garrins no els poden tancar a la garjola per homicidi (és el que té de bo ser porc), l'han apartat de la resta d'animals i el tenen tot tranquil en una cort per ell sol… d'on estic segura que s'escapa cada nit per pegar polvos amb la truja de la veïna… 

Tweet

Acabo de tenir un brownie a la feina… i, el pitjor, és que no ha estat una badada meva. No ha estat com quan, un dia de molt d'estress, vaig enviar un missatger a Olot en comptes d'enviar-lo a Figueres. D'empanades, sempre hi ha algú que en té i errar és d'humans.

[@more@]

Però quedar malament a la feina per culpa de la incompetència dels altres, i que a més, els doni completament igual, això sí que no. DON'T TOUCH MY BREILS!

No sóc d'aquelles persones que quan cometen un error intenten escórrer el "bulto" (farcell?). Quan crec que l'he liada amb algun tema (que, per sort, no passa massa sovint), demano disculpes i reconec l'errada.

Manda cojones, amb perdò, que la incompetència de tercers faci que els teus caps et mirin com si no haguessis fet tot el que podies. No em posaré a parlar de noms ni assenyalaré el desgraciat que ens ha fet anar tots de cul (sobretot a mi), i no és que ni tan sols li sàpiga greu, és que probablement ni ha pensat en la putada que ha creat. 

Perquè, a veure, si t'encarreguen una feina divendres a la tarda (però a la tarda tarda, no a la tarda vespre, eh? Cap a les 16h.), i tu et compromets a tenir-la per dilluns al migdia (12h); com pot ser que dilluns a la 13:30 surtis amb que no, que no ho tindràs: perquè us heu tocat els collons tot el matí i us hi heu posat molt tard. Perquè heu acabat la feina en qüestió molt després del que havíem quedat i llavors us heu adonat que no podíeu fer-la arribar perquè en aquell moment havíeu d'estar per una altra cosa…

DON'T TOUCH MY BREILS!

A més, no puc ni queixar-me, evidentment, perquè són gent amb qui has de parlar cada dia i no pots crear mal rotlllo… Toca't els collons! Uuuuf! Com odio la incompetència! 

Tweet

Coses que he constatat aquests últims dies…

[@more@]

1: Sóc rara.

Però rara, rara. Ahir vaig constatar que sóc incapaç de menjar-me un entrepà de pà de motlle com les persones normals. Podem dir que tinc una manera una mica duen de menjar els entrepans de pà de motlle: primer em menjo tota la vora; deixo el millor, la part interior (que és la més tendra i el que va més farcit) pel final.

2: Els gats són animals netíssims, encara que siguin de carrer. 

He vist un gat salvatge, el parc on està situat el meu lloc de treball n'està ple, fer una cosa que m'ha deixat parada. Jo no tinc gats, així que potser és d'allò més normal, però no m'esperava que un animal pogués ser tan meticulós. El gat en qüestió s'ha passat com cinc minuts inspeccionant el sòl. Quan ha trobat el lloc que li ha fet el pes, ha fet un forat a terra. Un cop tenia el forat ben disposat, hi ha acomodat el seu culet (però allò que l'anava movent de manera que quedés ben col.locat al forat). Sí, estava fent les seves necessitats. Quan ha acabat, ha tapat el forat i, de debò (su juru), ha refregat el culet contra les plantes de la vora. Ho he flipat.

3: A la major part de nenes, noies, dones (àvies no), ens agafa un atac de gula xocolatística quan estem "en esos días".

Jo no ho havia cregut mai, sempre havia carregat contra tots aquells que m'ho havien dit alguna vegada, al.legant que això eren collonades, com el tema de que quan estàs en aquests dies no pots fer maionesa perquè se't talla (a mi se'm talla sempre). Però sí, he constatat que és veritat. I com senta de bé!!

I prou per avui, que me'n vaig cap a casa!

Tweet

Uuuuuuuui! Què n'és de complicat això!

[@more@]

CONFESSIÓ Nº1: quan ningú em veu parlo sola. Però no sola amb mi mateixa, que també (però llavors no cal que no em vegi ningú); no. Tinc una vida paral.lela virtual, amb personatges que no existeixen però que tenen un passat, un present i un futur. De vegades també hi apareixen persones reals, tot i que elles no ho sospiten. I de vegades no sóc jo mateixa, sinó d'altres personatges que invento i als qual suplanto en la meva paranoia. Potser aquest desbordament imaginatiu és la causa que, per mi, escriure és vital.

CONFESSIÓ Nº2: hi ha la comú creència entre amics i familiars que tolero l'alcohol fins a extrems desorbitats. No és cert; ja no aguanto res: amb tres mitjanes ja vaig gat.

CONFESSIÓ Nº3: tinc por en la foscor. En la foscor i no de la foscor. En la foscor perquè el meu cervell es posa a treballar frenèticament sense que jo hi pugui fer res i comença a tergiversar sorolls i a imaginar veus d'esperits i persones que en realitat no hi són. Per això, quan no dormo acompanyada, em poso al llit amb una llumeta encesa o bé amb la persiana mig oberta per a que entri la llum de les faroles del carrer.

CONFESSIÓ Nº4: no tinc força de voluntat: zero: nasti de plasti. Mai he pogut fer règim. Mai he pogut deixar el tabac al 100%. L'única cosa que he aconseguit deixar parcialment (he passat de dos litres diaris a només una llauna) és la Coca-cola.

CONFESSIÓ Nº5: sóc planificadora compulsiva. Tot i que després, gairebé sempre, acabo saltant-me els plans a la torera.

Buff! Ha estat catàrtic!

Tweet

El "Solomillo Wellington" és, d'entre tots els plats típics de sopars més o menys elaborats, el que més triomfa… tot i que la fondue de carn o la mousse de lluç amb salsa de cava li van al darrera molt ajustadament.

[@more@]

INGREDIENTS:

Solomillos de porc (normalment d'un solomillo en mengen dues o tres persones), tomàquets, cebes, xerès, orenga, all, massa d'hojaldre, bacon i foiegras.

PREPARACIÓ

Se salpebren els solomillos i es posen a macerar amb el tomàquet i la ceba a talls, l'orenga, l'all i el xerès. El xerès ha de cobrir tots els altres ingredients. Es macera un mínim de tres hores.

Un cop macerat, es posa a foc mig i es vigila fins que els solomillos queden amb un dit rosat a l'interior; llavors es reserven. La resta ha d'anar fent xup-xup a foc lent fins que s'evapori tot el xerès.

Els solomillos reservats s'embadurnen amb foiegras i s'emboliquen amb el bacon. Llavors ja se'ls pot tancar dins la massa d'hojaldre. Hi ha qui embolica tot el solomillo en mitja massa, o bé qui el fa a farcellets individuals amb un quart de la massa. En tot cas, van al forn fins que la massa queda daurada i se serveixen amb la salsa de tomàquet i ceba, un cop s'ha begut tot el xerès.

I només queda fruir-los!!

Tweet